dimecres, 1 de febrer del 2017

PREVENCIÓ DE LES CISTITIS (INFECCIONS D'ORINA)

Per prevenir les cistitis -tant agudes com cròniques- tenim al nostre abast uns coneixements que ens ajudaran:
-cuidar la salut intestinal; una microbiota -abans dita flora intestinal- sana és molt important per tenir un sistema immunitari potent i capaç.
-limitar el consum de tè i cafè. Diem que el cafè i el tè són diurètics, i ho són perquè irriten la bufeta. Un altre dia en podem parlar més a fons.
-prendre infusions de marialluïsa, que té virtuts protectores de les mucoses, tant digestives com dels òrgans urinaris.
-menjar fruits del bosc en general: nabius (arándanos en castellà), gerds ("frambuesa"), móres...
-beure força líquids i orinar cada 2-2'5 hores.
També són útils per les anomenades bacteriúries assimptomàtiques i cistitis cròniques assimptomàtiques, que és quan a les anàlisis d'orina s'hi troben molts bacteris i a vegades amb signes d'inflamació, però la dona (és molt més comú en dones donat que la uretra és molt més curta; i després de la menopausa donat que la mucosa de la bufeta i la uretra és més prima) no nota cap molèstia ni canvi del ritme miccional -necessitat de fer pipí-.
Els famosos nabius vermells deuen la seva utilitat per prevenir les cistitis a les proantocianidines, que dificulten l’adhesió dels filaments dels bacteris (en especial colibacils) a les parets de la bufeta, la qual cosa n’impedeix el desenvolupament.
Resulta que els nabius vermells són els que s'enduen la fama, però cal saber que els demés fruits del bosc també són molt rics en proantocianidines. I es pot prendre el suc o menjar-ne un grapadet cada dia.

dilluns, 2 de gener del 2017

L'AIGUA DE MAR ÉS UNA BONA OPCIÓ PER LA NOSTRA SALUT




Ja des de l'antiguitat és coneixen les virtuts i propietats de l'aigua de mar, tant en forma de bany com per ús intern (o sigui, cuinar amb aigua de mar convenientment diluida o beure aigua de mar).
I cada cop és més fàcil trobar llibres i articles que en parlin com trobar aigua de mar embotellada a les botigues -en plàstic (!), tetrabrik (!) o vidre-. L'aigua de mar alcalinitza l'organisme, i la majoria de malalties prosperen o necessiten una acidesa dels teixits i líquids interns. A més a més de tots els minerals i oligoelements necessaris per a la salut, l'aigua de mar NATURAL és una font d'aminoàcids i enzims. L'aigua de mar envasada acostuma a estar processada i només té els minerals, és, en aquest sentit, un aigua morta.
El millor, en el  nostre medi i clima, és recollir-la -fresca i viva- al mar; hi ha associacions que han instal.lat aixetes a la costa. També es pot recollir ara a l'hivern en dies de mar tranquil.la a les esculleres, amb una galleda i una corda, i garrafes de plàstic. A casa es filtra amb filtre de tela o de cafetera i es guarda en ampolles de vidre, protegides de la llum intensa.
A l'estiu es pot recollir des de la platja, a primera hora del matí que l'aigua és plana i neta, entrant fins que el nivell ens arriba sota les aixelles, i s'omplen les garrafes a l'alçada dels genolls-mitja cuixa.
Per beure, s'ha de diluir una part d'aigua de mar en tres parts d'aigua dolça, i tenim una aigua isotònica.
Per cuinar, fem servir la mateixa dilució, o bé afegim un raig d'aigua de mar -als guisats o estofats, per exemple- en sustitució de la sal.
A més a més, l'aigua de mar ajuda a la digestió i conserva els aliments.
En general es recomana no prendre'n més d'1/4 de litre per dia (diluïda).

Està contraindicada en algunes malalties dels ronyons. En cas d'hipertensió  arterial pot ser adequada i beneficiosa o no; ho heu de consultar.