Ja des de l'antiguitat és coneixen les virtuts i propietats
de l'aigua de mar, tant en forma de bany com per ús intern (o sigui, cuinar amb
aigua de mar convenientment diluida o beure aigua de mar).
I cada cop és més fàcil trobar llibres i articles que en parlin
com trobar aigua de mar embotellada a les botigues -en plàstic (!), tetrabrik
(!) o vidre-. L'aigua de mar alcalinitza l'organisme, i la majoria de malalties
prosperen o necessiten una acidesa dels teixits i líquids interns. A més a més
de tots els minerals i oligoelements necessaris per a la salut, l'aigua de mar
NATURAL és una font d'aminoàcids i enzims. L'aigua de mar envasada acostuma a
estar processada i només té els minerals, és, en aquest sentit, un aigua morta.
El millor, en el
nostre medi i clima, és recollir-la -fresca i viva- al mar; hi ha
associacions que han instal.lat aixetes a la costa. També es pot recollir ara a
l'hivern en dies de mar tranquil.la a les esculleres, amb una galleda i una
corda, i garrafes de plàstic. A casa es filtra amb filtre de tela o de cafetera
i es guarda en ampolles de vidre, protegides de la llum intensa.
A l'estiu es pot recollir des de la platja, a primera hora
del matí que l'aigua és plana i neta, entrant fins que el nivell ens arriba
sota les aixelles, i s'omplen les garrafes a l'alçada dels genolls-mitja cuixa.
Per beure, s'ha de diluir una part d'aigua de mar en tres
parts d'aigua dolça, i tenim una aigua isotònica.
Per cuinar, fem servir la mateixa dilució, o bé afegim un
raig d'aigua de mar -als guisats o estofats, per exemple- en sustitució de la
sal.
A més a més, l'aigua de mar ajuda a la digestió i conserva
els aliments.
En general es recomana no prendre'n més d'1/4 de litre per
dia (diluïda).
Està contraindicada en algunes malalties dels ronyons. En cas
d'hipertensió arterial pot ser adequada
i beneficiosa o no; ho heu de consultar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada